Fins ara hem tractat els núvols les dimensions s'estenien principalment en extensió horitzontal però en aquesta ocasió abordem les núvols de desenvolupament vertical i anem a començar per un dels dos gèneres que es poden catalogar així, parlem dels Cumulus.
Els Cumulus es tracten de núvols asilades, en general denses i amb contorns ben definits, que es desenvolupen verticalment en forma de protuberàncies, cúpules o torres, I les parts superiors convexes s'assemblen amb freqüència a una coliflor. Les parts d'aquests núvols il·luminades pel Sol són blanques brillants; la seva base és fosca i horitzontal. De vegades, apareixen esquinçats pel vent.
Estan formats principalment per gotetes d'aigua o per cristalls de gel en aquelles parts del núvol que per la seva altitud estigui a temperatures per sota de 0º C. Poden contenir gotes d'aigua sobrerefredada. Es desenvolupen quan es produeixen corrents convectius originades pel desigual escalfament de l'aire sobre la superfície terrestre. Aquest aire a l'ascendir es condensa en forma de núvol i creixerà en funció de l'grau d'inestabilitat de l'aire existent en aquell moment.
Els Cumulus de bon temps creixen a l'estiu des del migdia fins a la posta de Sol, quan es dissipen. Si hi ha un cert grau d'inestabilitat poden progressar a Cumulus Congestus i, si escau arribar a convertir-se en Cumulonimbus, amb xàfecs i tempestes. Cal no confondre'ls amb els Stratocumulus, Ni amb els Cumulonimbus.
Contrasten perfectament amb el blau de cel per la seva gran densitat que els fa aparèixer blancs i brillants. Per la mateixa raó les bases apareixeran fosques o negres. S'ha d'utilitzar l' filtre Polaritzador per a un màxim contrast entre núvol i cel més d'ajustar enfocament a les protuberàncies.
es disntinguen quatre espècies (Cumulus humilis, Cumulus mediocris, Cumulus congestus i Cumulus fractus) i una varietat (Cumulus radiatus).
font - AEMET
Més informació - els Stratus, els Stratocumulus