Hi ha múltiples teories per explicar l'origen de l'univers i la seva evolució constant. A més de la gran coneguda teoria del Big Bang existeixen altres teories com ho és la teoria de l'univers estacionari. Aquesta teoria va ser proposada a la dècada de 1940 com una alternativa a la teoria del Big Bang.
En aquest article us explicarem en què consisteix la teoria de l'univers estacionari, quines són les seves característiques i les aportacions que ha tingut a la ciència.
Què és la teoria de l'univers estacionari
La teoria de l'univers estacionari, també coneguda com a model de l'estat estacionari, és una teoria cosmològica que va ser proposada a la dècada de 1940 com una alternativa al model del Big Bang. Aquesta teoria suggereix que l'univers no va tenir un començament abrupte en una gran explosió, sinó que sempre hi ha hagut i sempre existirà en un estat constant i estacionari.
Segons aquesta teoria, la matèria s'està creant constantment a l'espai buit a una taxa constant per mantenir la densitat de l'univers constant al llarg del temps. Aquesta creació contínua de matèria es coneix com la teoria de la creació continua.
A més, la teoria de l'univers estacionari postula que l'univers és infinit i homogeni a gran escala, cosa que significa que no hi ha diferències significatives en la distribució de la matèria a l'univers en qualsevol direcció que es miri. També suggereix que l'univers no té un centre definit i que totes les galàxies s'estan allunyant les unes de les altres a una velocitat constant.
Aquesta teoria ha estat criticada per la manca d‟evidència observacional i la contradicció amb la teoria del Big Bang, que està recolzada per una gran quantitat de proves observacionals. La radiació còsmica de fons de microones, per exemple, és una radiació electromagnètica a tot l'univers, que es creu que és la relíquia del Big Bang. A més, la teoria del Big Bang prediu que la matèria hauria d'estar distribuïda de manera no uniforme a l'univers, cosa que s'ha observat en la distribució de galàxies.
Tot i que la teoria de l'univers estacionari va ser una idea interessant al seu moment, actualment està desacreditada per l'evidència observacional i la majoria dels cosmòlegs accepten la teoria del Big Bang com a explicació més viable de l'origen i l'evolució de l'univers.
Origen
La teoria de l'univers estacionari va ser desenvolupada a la dècada de 1940 per l'astrònom britànic Fred Hoyle, juntament amb els seus col·legues Thomas Gold i Hermann Bondi. En aquell moment, la teoria del Big Bang, que postulava un univers en expansió que es va originar en una gran explosió, encara no havia estat àmpliament acceptada per la comunitat científica.
Hoyle i els seus col·legues estaven buscant una alternativa al model del Big Bang, que consideraven massa especulatiu i que no s'ajustava a les observacions sobre la distribució de les galàxies a l'univers. La teoria de l'univers estacionari va sorgir de la idea que l'univers hauria de ser homogeni i isotròpic en qualsevol punt en el temps, cosa que vol dir que hauria de semblar el mateix en qualsevol direcció que es miri.
Els científics es van adonar que això només podria ser cert si l'univers existia en un estat constant i estacionari, amb la creació contínua de matèria a l'espai buit per compensar l'expansió de l'univers. Aquesta creació contínua de matèria era necessària per mantenir la densitat de l'univers constant i evitar que la matèria es diluís amb l'expansió de l'univers.
Malgrat els seus arguments, la teoria de l'univers estacionari mai no va guanyar un suport generalitzat a la comunitat científica, en gran part a causa de la manca d'evidència observacional. En canvi, la majoria dels cosmòlegs van acceptar la teoria del Big Bang, que va ser recolzada per una gran quantitat de proves observacionals, com la radiació còsmica de fons de microones i la distribució de galàxies a l'univers.
Encara que aquesta teoria va ser finalment desacreditada, encara es considera un punt de referència important en la història de la cosmologia i una part fonamental del debat sobre l'origen i l'evolució de l'univers.
Importància de la teoria de l'univers estacionari
Encara que aquesta teoria finalment va ser descartada a favor de la teoria del Big Bang, segueix sent important en la història de la cosmologia per diverses raons.
En primer lloc, va desafiar el paradigma establert en aquell moment que l'univers tenia un començament i un final determinats. La idea dun univers etern i constant va ser revolucionària i va estimular el debat científic sobre l'origen i l'evolució de l'univers.
En segon lloc, es va proposar la teoria de la creació contínua de matèria, que és una idea important a la física moderna i la cosmologia. Tot i que la teoria de la creació contínua de matèria va ser desacreditada en el context de la teoria de l'univers estacionari, ha estat represa per alguns físics teòrics com a possible explicació per a l'energia fosca i l'acceleració de l'expansió de l'univers.
A més, la teoria de l'univers estacionari va impulsar la investigació en l'astronomia observacional i la cosmologia, cosa que va permetre el desenvolupament de noves eines i tècniques per estudiar l'univers. Això inclou lobservació de la radiació còsmica de fons de microones, que va proporcionar una forta evidència a favor de la teoria del Big Bang.
Tot i que aquesta teoria va ser desacreditada, continua sent una fita important en la història de la cosmologia i un exemple de com les idees revolucionàries poden estimular el debat científic i el progrés en la comprensió de l'univers.
Aportacions a la ciència
A més de desafiar el paradigma establert sobre l'origen i l'evolució de l'univers, la teoria de l'univers estacionari també va fer contribucions importants a la ciència. Algunes de les aportacions més destacades d'aquesta teoria són:
- El principi cosmològic: La teoria de l'univers estacionari va ajudar a establir el principi cosmològic, que és un principi fonamental de la cosmologia moderna. Aquest principi estableix que l'univers és homogeni i isotròpic a gran escala, és a dir, que és igual en qualsevol direcció i en qualsevol lloc de l'univers.
- La creació contínua de matèria: Tot i que la creació contínua de matèria proposada per la teoria de l'univers estacionari va ser desacreditada finalment, la idea de la creació contínua de matèria ha estat represa per alguns físics teòrics com una possible explicació per a l'energia fosca i l'acceleració de l'expansió de l'univers.
- L'expansió de l'univers: La teoria de l'univers estacionari va ajudar a establir la idea que l'univers està en expansió constant. Aquesta idea va ser confirmada posteriorment per l'observació de la distribució de galàxies a l'univers i la radiació còsmica de fons de microones.
- La importància de lobservació: La teoria de l'univers estacionari va destacar la importància de l'observació i l'experimentació a la ciència. La manca de proves observacionals sòlides va ser un dels principals motius pels quals la teoria de l'univers estacionari no va ser àmpliament acceptada, cosa que va impulsar la investigació en l'astronomia observacional i la cosmologia.
Espero que amb aquesta informació pugueu conèixer més sobre la teoria de l'univers estacionari i les seves característiques.