Veneçuela té molts llocs fascinants per explorar, un dels quals és el Llampec de l'Catatumbo a Zulia, un lloc que val la pena visitar ja que és una meravella natural única a la Terra. Aquest indret s'ha fet famós al llarg de la història.
Per això, dedicarem aquest article a explicar-te tot el que has de saber sobre el llampec del Catatumbo, les seves característiques i importància.
Què és el llampec del Catatumbo
El llampec del Catatumbo és un fenomen meteorològic únic al món que passa a la conca del llac de Maracaibo, el llac més gran d'Amèrica Llatina. Consisteix en un fenomen en què la més descàrregues es concentren contínuament a tot el món i ocorren amb més freqüència entre maig i novembre.
El fenomen del llampec del Catatumbo es deu a:
- Evaporació de la conca del llac de Maracaibo.
- Les muntanyes de la Serralada de Mèrida impedeixen que els núvols es moguin.
Aquests dos factors provoquen que gran quantitat de nuvolositat es concentri a la zona, amb descàrregues que es produeixen des del vespre fins al clarejar. El millor moment per veure aquest fenomen és d'hora al matí, ja que és el moment de més descàrregues i el millor moment per fotografiar-lo.
Com arribar al llampec del Catatumbo
Si estàs interessat en saber com arribar al llampec del Catatumbo, aquí estem per mostrar-te la ruta que has de prendre, depenent d'on et trobis, és clar.
Una de les millors maneres d'arribar al Catatumbo és amb un coneixedor de la zona. El guia més recomanat és: Alan Hayden, un home que viu en aquest indret des de fa 25 anys, va estudiar, va fotografiar llampecs i va guiar les persones a observar l'espectacle. Sense més preàmbuls, som aquí per donar-te la ruta que has de seguir a Zulia per arribar a la zona de palafits on es poden veure llamps.
La primera parada per veure el fenomen meteorològic del raig del Catatumbo és el Port de Concha, localitat de l'estat Zulia d'on surten les embarcacions cap a la comunitat d'Ologá. Però per això cal navegar el riu durant hores. Durant el trajecte podràs observar una gran quantitat d'espècies animals, especialment les diverses aus i alguns micos de la zona.
Origen
L'origen de la formació del llampec del Catatumbo cal buscar-lo als vents alisis del nord-oest-sud-est, en entrar a la depressió on es troba el llac, xocant amb la Serra de Perijá (límit entre Colòmbia i Veneçuela) i produint una gran quantitat de baixes aire a pressió a la part sud de la regió, en direcció als Pantans Creats sobre el mirall d'aigua.
Com a conseqüència de la descàrrega de gasos ionitzats, especialment del metà producte de la descomposició de la matèria orgànica al pantà, que és més lleuger que l'aire i tendeix a pujar, les col·lisions amb els vents que bufen des dels Andes provoquen tempestes i conseqüents llampecs als núvols.
La primera referència al llampec del Catatumbo és l'epopeia La Dragontea de Lope de Vega, publicada el 1597, sobre Nom de Déu. L'alcalde Diego Suárez d'Amaya va derrotar el pirata britànic Sir Francis Drake. Descrit pel naturalista i explorador prussià Alexandre de Humboldt com «una explosió elèctrica com a fosforescència…», més tard va ser comentat pel geògraf italià Augustin Kodazzi com «aparentment de Sully» Llampecs continus en i al voltant de Yahe».
El principal estudi modern va ser el de Melcior Centeno, que va atribuir l'origen de les tempestes elèctriques a un cicle tancat de vents a la regió. Entre 1966 i 1970, el científic Andrés Zavrostky, juntament amb assistents de la Universitat dels Andes, van realitzar tres expedicions a Santa Bàrbara del Zulia, i va concloure que el lloc tindria diversos epicentres als aiguamolls del Parc Nacional Ciénagas de Juan Manuel de Aguas. Clares i Aigües Negres a l'oest del llac de Maracaibo; no les va penetrar. El 1991 va proposar que el fenomen es va produir per la trobada de corrents d'aire fred i calent, però no va descartar l'urani com a possible causa comuna, encara que aquest últim fet no és més que una especulació.
Entre el 1997 i el 2000, un equip liderat per Nelson Falcón de la Universitat de Calabobo va realitzar diverses expedicions i va aconseguir ubicar el centre del fenomen dins les Pantanes de Juan Manuel i va produir les primeres imatges microscòpiques del raig del Catatumbo Model físic, metà identificat. Com una de les raons principals d'aquest fenomen, encara que també és un model general d'electrificació de núvols, encara s'ha de confirmar mitjançant mesuraments precisos dins del núvol de raigs.
El metà també sembla estar associat amb els llampecs a Tità (la lluna de Saturn) i sembla estar associat amb altres regions amb activitat atmosfèrica elèctrica significativa, com el sud de Florida i el centre d'Àfrica. Segons aquest model, el metà s'origina no només dels pantans de Hunan, sinó també de fractures al mantell rocós, ric en kerogen III, un producte associat als abundants dipòsits d'hidrocarburs lleugers comuns a la conca del llac de Maracaibo.
En contrast amb altres hipòtesis Diferent, Aquest és un model quantitatiu que s'enfoca a la física de les descàrregues observades, és una teoria, no només una conjectura sobre el «xoc» dels fronts d'aire calent i fred, que pot explicar la precipitació però no les observacions a permanent i activitat elèctrica inusual.
No s'han vist llampecs des del gener del 2010, el període més llarg sense llampecs visibles en gairebé un segle, i es tem que hagin desaparegut per sempre ja que el país pateix una greu sequera. Tot i això, els estudis per veure si desapareixia van demostrar que no desapareixia, la seva activitat no cessava, simplement ja no era visible a simple vista, de fet, els seus sobresalts habituals no remetien.
Quan passa més freqüent
Els llampecs passen algun temps després de la posta del sol, quan comença a enfosquir-se o el cel ja és fosc, però segons els investigadors, és com de dia a causa de la continuïtat dels llampecs. Van dir que hi va haver al voltant de 28 raigs per minut sobre el llac de Maracaibo durant nou hores. Segons la NASA, quan passi, es generarà prou energia per encendre 100 milions de bombetes, i un llamp de 10 minuts al Catatumbo il·luminarà tota Amèrica del Sud, un fenomen que ha estat descrit diverses vegades al segle.
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre el llampec del Catatumbo i les seves característiques.