La sequera és un dels fenòmens que més ataca Espanya des de fa molt de temps. El nostre clima ens fa tenir unes precipitacions reduïdes a el cap de l'any i concentrades en l'època d'hivern. Amb el canvi climàtic i l'augment de les temperatures mitjanes globals estem notant que els cicles de sequera s'han intensificat i allargat. Per això, els embassaments d'Espanya juguen un paper fonamental en la quantitat d'aigua disponible tant per al consum humà com per a la resta d'activitats econòmiques.
Aquest article dedicarem el a explicar tot el que cal saber sobre els embassaments d'Espanya i les seves característiques principals.
Construcció de nous embassaments d'Espanya
La construcció dels embassaments d'Espanya és una cosa que es remunta a l'antiguitat. D'acord l'ésser humà s'anava establint en diferents comunitats es va anar veient la necessitat d'emmagatzemar aigua. Atès que anteriorment la tecnologia no era tan avançada com avui dia, s'havia d'aprofitar encara més la morfologia de el terreny. És aquí on la geologia juga un paper fonamental en la formació dels embassaments. Depenent de l'tipus de terreny i de la roca predominant es podria construir preses de diferent grandària. També calia tenir en compte la topografia de el terreny. Els cursos d'aigua i el cabal que té cadascun servien d'aliment per omplir les preses i emmagatzemar aigua disponible.
No va ser fins l'any 1970 on es va realitzar el primer inventari de preses espanyoles. El va realitzar el Comitè Nacional Espanyol de Grans Preses (SPANCOLD) i es va presentar en el X Congrés Internacional de Grans Preses, organitzat per la International Commission on Large Dams (ICOLD) a Mont-real. La informació que es conté en els inventaris permet poder actualitzar l'evolució de l'nombre de preses a Espanya al llarg de segle XX. També ajuda a conèixer la quantitat d'aigua que som capaços d'emmagatzemar per al seu posterior ús.
S'ha recollit nombrosa informació que assenyala que durant els últims 25 anys Espanya ha construït imposat explotació més de 200 preses. Durant l'evolució d'aquest segle passat s'ha pogut analitzar una tendència molt clara en l'evolució de la construcció dels embassaments. La primera meitat de segle XX vull caracteritzada per una posada en explotació anual d'aproximadament unes 4 preses. És aquí on va començar la revolució en la construcció d'infraestructures capaços d'emmagatzemar aigua i alterar el cicle hidrològic.
D'altra banda, tenim la segona meitat de segle XX on es produeix un important desenvolupament al nostre país. I és que aquesta segona meitat va ser la revolució total dels embassaments d'Espanya. Es van posar en explotació de l'ordre d'unes 20 preses per any. Quan vam entrar al segle XXI també va començar amb una tendència creixent augmentar el nombre de preses.
Inventari de preses espanyoles
És el Ministeri de Medi Ambient i medi rural el que s'encarreguen l'actualitat de poder mantenir a el dia els inventaris de preses espanyoles. En aquest ministeri podem trobar un portal web on tenim totes les característiques principals i la ubicació dels principals embassaments d'Espanya. Gràcies a aquesta informació podem obtenir dades sobre la distribució de les preses en funció de la seva tipologia, la seva altura, l'evolució en el nombre d'embassaments a Espanya, la capacitat de cadascuna, Etc
Cal destacar que les dades que existeixen relatius a el nombre d'embassaments d'Espanya ha augmentat notablement durant les últimes dècades. Són moltes les persones que es pregunten per què ja no es construeixen pantans si la sequera demandada construcció de noves infraestructures per a l'emmagatzematge d'aigua.
Avui dia no es parla de preses o pantans, sinó que s'ha creat l'eufemisme d'obres de regulació. Espanya ha estat considerat com a potència mundial en embassaments amb una quantitat de 1.200. Això situa Espanya líder a Europa. No obstant això, actualment, Espanya viu un temps en què no s'estan creant noves infraestructures d'aquest tipus. I és que la normativa d'aigua que es va emanar a Brussel·les i que està vigent des d'inicis d'aquest segle, aposta per la dessalació de les aigües. També hi ha una pressió ecologista, crisi econòmica i la derogació de el pla hidrològic nacional. Tota aquesta situació ha provocat que les obres públiques estiguin destinades a altres projectes que no és la construcció de nous embassaments d'Espanya.
També s'està prioritzant les obres que garanteixin que les lleres no generin més inundacions. Atès que les precipitacions a Espanya es donen de forma torrencial en molts llocs és perillós de Carles lleres dels rius sense un tractament previ. Per això, la qüestió clau a l'dia d'avui exterioritzar les obres que afectin a les lleres i les planes per poder retenir l'aigua de forma artificial. És així com s'aconsegueix en regular un treball més complex que encaixar un nou envàs dins de la gestió de l'aigua nacional.
El problema de l'aterrament dels embassaments d'Espanya
Se sap que els embassaments faciliten molt la gestió dels recursos hídrics. També permeten obtenir energia hidroelèctrica i augmentar les zones de reg a la conca ajudant a el control de les eventuals avingudes. No obstant això, hi ha el risc aterrament dels embassaments. Aquest ordenament no és més que l'acumulació de sediments de forma natural i que s'accentua amb les precipitacions torrencials.
Esbrinar el grau de aterrament dels embassaments és crucial per poder conèixer i calcular correctament les reserves hidràuliques disponibles a tot el país. La velocitat i el grau a què aquest procés es donen en les conques dels embassaments depenen de l'clima de cada regió. També depèn de l'estructura geològica, la topografia de el terreny, l'ús agrícola, la quantitat de coberta vegetal i la litologia de l'propi embassament. Totes aquestes variables són les que determinen la quantitat de sediments què són susceptibles a l'caure transportats després de ser erosionats i acabar acumulats dins de l'embassament.
La posterior acumulació d'aquests sediments provoca la reducció de la capacitat de l'embassament per poder emmagatzemar aigua. A llarg termini, es necessiten obres de regulació d'aquests sediments per fer que l'envàs segueixi sent útil.
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre els embassaments d'Espanya.