Tancant l'apartat de núvols alts, al costat dels Cirrus i Cirroestratus, ens ocupem en aquesta ocasió dels Cirrocumulus o cirrocúmulos. Aquest tipus de núvol consisteix en un banc, capa prima o llençol de núvols blancs, sense ombres, compostes per elements molt petits en forma de grans, rínxols, grumolls, ondulacions, units o separats i distribuïts amb més o menys regularitat. La majoria dels elements té una amplada aparent <1º.
Estan constituïts per cristalls de gel, tenen un procés de formació similar als Cirrus i cirrostratus. A diferència d'ells, els Cirrocumulus delaten la presència d'inestabilitat en el nivell a què es troben, i que dóna a aquests núvols el seu aspecte cumuliforme. Els cirrocúmulos són una de núvols més belles i espectaculars, i també les més difícils de presenciar, per la seva baixa freqüència en el cel. Es troben a l'altures de 7-12Km.
Excepte si augmenten considerablement amb el pas el temps no solen indicar canvi de temps. altres
vegades apareixen associades a corrents en doll a gran altura (Jet Stream). No confondre'ls amb els Altocumulus, d'aparença similar però més baixos, grisos i amb elements constitutius de major grandària.
Són problemàtiques de fotografiar, Sobretot si es vol incloure un element terrestre de referència, ja que
a l'estar constituïdes per petitíssims "grans", que no són distingibles visualment, excepte en la vertical
de l'observador, la seva fotografia s'ha de fer en posició molt zenital. Un filtre Polaritzador millorarà considerablement
el contrast amb el cel.
Es poden distingir 4 espècies (Stratiformis, Lenticulars, Castellanus i floccus) i 2 varietats (Undulatus i Lacunosus).
font: AEMET