El cicló de Líbia ha sorprès, fins a cert punt els meteoròlegs. Després del que ha passat Espanya i, posteriorment, en Grècia, Bulgària i Turquia, aquests pensaven que el pitjor de la borrasca Daniel ja havia passat.
Tot i això, aquest fenomen atmosfèric no estava disposat a marxar sense provocar efectes encara més devastadors. Al seu pas per Líbia i amb forces renovades, Daniel ha causat milers de morts i la desaparició de ciutats senceres. A continuació, explicarem què ha passat i quins han estat els terribles efectes del cicló de Líbia.
Per què Daniel ha esdevingut cicló?
Al seu pas per Espanya, Daniel era una DANA. Aquestes són les inicials de depressió aïllada en nivells alts i, com el seu nom indica, es forma quan xoquen una massa d'aire fred en altura i una altra de calenta a la superfície. Alhora, això dóna lloc a l'aparició de núvols que descarreguen pluges copioses.
Tot i això, en travessar la Mediterrània, Daniel s'ha transformat en un cicló. Sistemes de baixa pressió han aconseguit col·locar-se per sota de la DANA primitiva i, amb això, l'han reforçat en evitar el tall del vent, que la debilitaria. Per contra, amb ajuda de les aigües càlides, han generat núvols i tempestes entorn del centre d'aquella.
El resultat ha estat un fenomen meteorològic híbrid que combina trets d'una tempesta de latituds mitjanes amb altres propis d'un cicló tropical, però al Mediterrani. Es tracta del que, en climatologia, es coneix com medicane (Mediterranean hurricane). I, com el seu nom indica, vindria a ser un cicló mediterrani.
Es caracteritza per una forta pressió i grans vents al voltant del centre. Així mateix, provoca convecció i tempestes que es disposen sota el mínim de pressió. Per tant, Daniel va arribar a Líbia convertit en una mena de cicló tropical que ha devastat el país. Però què ha passat exactament allà?
El cicló a Líbia: què ha passat?
Els anomenats medicans no són rars, sinó que es produeixen amb relativa assiduïtat. Però es tracta de fenòmens suaus que amb prou feines causen danys. El que passa és que el escalfament global hi influeix. Curiosament, fa que en disminueixi la freqüència, però, alhora, els que s'originen són molt més forts. Justament això ha passat a Líbia.
De fet, entre les vuit hores de diumenge passat i les vuit del dilluns, el centre meteorològic de la Universitat Omar Al Mujtar d'Al Baida va registrar unes precipitacions de 414 mil·límetres per metre quadrat. A priori, potser no et sembli gaire, sobretot tenint en compte que a Grècia es va arribar als vuit-cents. Però és que el problema no es va acabar aquí.
Ja en diverses ocasions els experts de la citada universitat havien advertit del risc que corria la localitat de Derna, on es produïen repetides inundacions. És una de les ciutats importants del país per nombre d'habitants. Compte amb uns cinquanta mil, però el seu districte arriba als cent seixanta mil.
Ha estat una de les més afectades pel cicló de Líbia, al costat de les properes Baida y Bengasi. Per explicar els mortífers efectes que ha tingut aquest fenomen meteorològic al país hem de parlar de la complicada situació política que viu des de fa anys. Aquesta ha debilitat les infraestructures i els recursos per fer front a una tempesta d'aquestes dimensions.
Potser per això, a Derna es van produir un cúmul de circumstàncies que van agreujar el cicló. En concret, dues preses i quatre ponts no van suportar la força de l'aigua i van col·lapsar. També has de tenir en compte la peculiar orografia de la ciutat, ubicada en una vall i envoltada de muntanyes. Tot això va provocar que quedés inundada. Lliure de traves, el cabal de líquid va arrasar barriades senceres portant cases i persones fins al mar.
En paraules de Hisham Chkiouat, un dels càrrecs del govern de l'est de Líbia, «va ser com un tsunami». Per part seva, l'expert Mohammed Ahmed ha assenyalat que el caos en la seguretat i la negligència de les autoritats en organitzar les mesures de seguretat van portar a la catàstrofe. Així mateix, altres assenyalen que els mateixos materials amb què es van edificar les preses haurien provocat el seu esfondrament. Es tracta de enrocat, que són, simplement, roques acumulades i compactades, una factura que no aguantaria el desbordament. Així ho indica, per exemple, Dragan Savic, professor d'hidroinformàtica de la Universitat d'Exeter.
Els devastadors efectes del cicló de Líbia
En qualsevol cas, encara no és moment de buscar culpables, sinó de recuperar les víctimes i ajudar els supervivents. El mateix caos en què està sumit el país fa que ni tan sols es conegui el nombre de morts i desapareguts. Ja s'està parlant de set mil respecte als primers i de deu mil quant als segons.
Però aquestes, sens dubte, no són xifres reals. El mar continua tornant cadàvers i els experts creuen que es duplicaran. Més fiables són les dades de damnificats que aporta Fons de Resposta d'Emergències de les Nacions Unides. Segons els responsables, més de vuit-centes mil persones haurien resultat afectades pel cicló i, almenys, dues-centes cinquanta mil necessitarien ajuda urgent per sobreviure.
De fet, ja han desbloquejat deu milions de dòlars de les seves reserves d'auxili per invertir-los a subministraments vitals de portar el país africà. Amb ells, pretenen evitar una crisi humanitària provocada per la manca daigua potable i altres factors. Així ho ha explicat Martin Griffiths, secretari general adjunt de Nacions Unides per a Assumptes Humanitaris. Alhora, ha demanat que tothom col·labori amb Líbia per restablir un mínim de normalitat que impedeixi l'agreujament de la situació.
En conclusió, t'hem explicat per què s'ha produït el cicló de Líbia i quins ha estat els seus terrorífics efectes. Diversos milers de persones han mort i barris sencers de Derna han desaparegut. No obstant, com et dèiem, encara es continuen trobant víctimes. A més, ni tan sols els efectius de rescat han aconseguit arribar a totes les zones, ja que les carreteres han quedat destruïdes. Anima't a col·laborar amb els damnificats mitjançant algun dels organismes que ho fan.