Hi ha diversos tipus de precipitacions que poden caure i cadascuna tens unes característiques especials. Ja hem analitzat alguns com poden ser la neu i el aiguaneu. Avui toca parlar de l' calamarsa. Segurament, més d'una vegada t'ha sorprès una calamarsada en poc temps. Es tracta de petites boletes de gel que cauen amb força, provocant danys en les ciutats i en els cultius i que sol durar poc temps.
Vols saber com es forma la calamarsa i quines conseqüències té? Anem a explicar-t'ho amb detall.
Què és la calamarsa
Si alguna vegada has vist la calamarsa, has vist que es tracta d'un pedra de mida petita de gel que cau en forma de ruixat. Sol ocórrer en qualsevol època de l'any i cau de manera violenta. Depenent de la mida d'aquests pedregades, el dany és major o menor. Aquests grànuls o boles de gel consisteixen en una precipitació de forma sòlida a causa de l'existència de diverses condicions atmosfèriques que veurem després.
Són complets fragments de gel que cauen des del cel. En alguns casos, s'han trobat l'existència d'gegantines boles de gel a les que van cridar aeròlit. No obstant això, això no entra en aquest tema, atès que la seva existència és dubtosa i pot ser més fruit d'una broma que d'un fenomen meteorològic.
L'aigua que hi ha congelada en la calamarsa sol desfer-se en poc temps després de caure a terra. O bé per les temperatures de l'ambient o pel propi cop. La violència amb què cauen aquestes boles de gel ha donat lloc a nombroses destrosses de vidres, llunes de vehicles, cops a les persones i danys en els cultius. La pedregada i la seva perillositat també depèn de la intensitat amb la que cau i de el temps que ho fa. Hi ha ocasions on la pedra no cau de manera violenta, sinó que sembla un esdeveniment completament estrany. En aquestes ocasions no és nociu.
Com es forma
Analitzarem ara com es forma la calamarsa perquè, en els núvols es formin aquestes boles de gel. Normalment, la calamarsa ve acompanyat de tempestes intenses. Els núvols necessàries per a la formació de calamarsa són les cumulonimbus. Aquests núvols es desenvolupa verticalment amb l'aire que ascendeix calent des de la superfície. Si l'aire fred que corre en superfície es topa amb una altra massa d'aire calent, farà que aquest ascendeixi per ser menys dens. Si l'ascens és completament vertical, es formaran núvols de tipus cumulonimbus de grans dimensions.
Els núvols cumulonimbus també són conegudes com núvols de pluges o núvols de tempestes. Quan la massa d'aire està ascendint en alçada, es va topant amb una baixada de temperatura fruit de el gradient tèrmic ambiental. Com sabem, la temperatura comença a decréixer en alçada a l'igual que la pressió atmosfèrica. Un cop va arribant a zones on la temperatura és menor de zero graus, comença a condensar-se en petites gotetes d'aigua que formen els núvols.
Si els núvols es desenvolupen de forma vertical, s'aconsegueix emmagatzemar gran quantitat d'aquestes partícules, generant inestabilitat atmosfèrica que, probablement, acabi desencadenant una tempesta. Quan la temperatura dins del núvol molt baixa, no només es formen gotetes d'aigua, sinó que es formen gotes de gel. Perquè això es formi, es necessita de nuclis de condensació higroscòpica com poden ser motes de pols, restes de sorra, partícules contaminants o altres gasos.
Si la quantitat de boles de gel excedeix el pes que fa l'aire en ascensió, acabarà precipitant de forma violenta pel seu pes.
Procés de formació de gel i precipitació
La calamarsa es va formant a poc a poc en els núvols. És capaç de retenir surant ja que hi ha un corrent d'aire ascendent que empeny cap amunt i que segueix formant cada vegada més el núvol en desenvolupament vertical conforme l'aire calent es topa amb la part més freda i es condensa. Així és com el núvol es va alimentant cada vegada més en grandària. Quan la pedra pesa massa com per vèncer la resistència del corrent d'aire ascendent, acaba precipitant.
Una altra forma de que es doni la calamarsa és que el corrent d'aire ascendent disminueixi i no tingui cap resistència per la qual estar flotant en el núvol. La calamarsa és bastant pesat i quan precipita a el buit va agafant encara més força fins a arribar a terra. Depenent de la quantitat de boles de gel que s'ha pogut formar en el núvol, ens trobarem amb una precipitació més violenta i duradora o menys.
Diferents tipus de calamarsa
Hi ha diferències entre la mida de les boles de calamarsa. Algunes són molt petites i són capaços de moure en el núvol. Conforme es van formant més o les temperatures continuen decreixent, el gel va creixent, atès que les gotes s'acosten a l'nucli de condensació. Hi ha granizos que poden mesurar diversos centímetres de diàmetre i són les primeres que solen caure. Per això, normalment, quan comença la pedregada, és quan veiem els calamarses de major grandària i són els que ens imposen més. D'acord contínua les precipitacions de calamarsa, la mida es va disminuint.
Entre els danys que s'han pogut registrar ens trobem amb un desastre enorme que hi va haver a la ciutat índia de Moradabad en 1888. Aquesta pedregada va ser de completes pedres de gel que va causar la mort de 246 persones per un impacte directe al cap. Alguns van morir a l'acte i altres per les ferides greus que van provocar.
El 2010 es va registrar la bola de calamarsa més gran fins a la data amb 4,4 quilos de pes. Aquest calamarsa va tenir lloc a Viale, Argentina. El més normal és que la pedra tingui conseqüències negatives en els cultius, per la destrossa de les fulles i flors fruit de l'impacte de la mateixa. D'altra banda, depenent de la mida, també pot provocar destrosses a la lluna dels vehicles i en algunes infraestructures. Tot depèn de la intensitat i de la mida de la mateixa.
Espero que amb aquesta informació puguis saber més sobre la calamarsa i com es forma.