La borrasca Barra va ser força explosiva i va assotar la península el desembre de 2021. Va ser una borrasca força potent que va provocar nombrosos danys durant el tram final del pont de desembre. Davant els dubtes de per què es va produir aquesta borrasca i per què va tenir tanta intensitat, buscarem respostes.
En aquest article explicarem per què es va produir la borrasca Barra, quines van ser les seves característiques i la raó per la qual va tenir tanta intensitat.
Borrasca Barra
La tempesta explosiva Barra, que va provocar allaus de neu, va causar veritables danys en alguns punts de la península. De fet, la DGT va haver de demanar als conductors que avancessin la tornada a casa perquè era probable que es produïssin allaus de neu al nord del país. El Servei Meteorològic Nacional (AEMET) va advertir d'abundants pluges, forts vents, fred i fortes nevades al nord, i s'esperava que les neus baixessin fins als 500 m durant el tram final del pont de desembre.
Segons el portaveu d'AEMET, Rubén del Campo, un front fred va començar a moure's per la península de nord-oest a sud-est, associat a una tempesta molt profunda anomenada Barra, que estava experimentant un procés ciclònic explosiu amb el seu centre.
A Espanya, però, els impactes no van ser tan perjudicials, ja que van provocar principalment el pas de fronts i van formar forts temporals marins al Cantàbric, amb onades que van aconseguir alçades de 6 a 8 metres.
La borrasca Barra va tenir pluges abundants i freqüents a Galícia, el Cantàbric i els Pirineus, que s'estendran també al sistema Ibèric i Central ia altres zones del Nord-oest, mentre que al Sud va predominar el cel poc ennuvolat sobre el tercer i el Mediterrani. La capa de neu va ser alta al principi, després va baixar a uns 1.000 o 1.200 metres al llarg del dia. fins i tot va baixar a uns 700 metres a la Serralada Cantàbrica les últimes hores.
Factors de la borrasca Barra
Segons Del Campo, un altre factor a tenir en compte és el vent, que va portar cops forts a la costa ia la serra, especialment a la meitat nord. Vents freds del nord-oest, que van provocar un fort descens de les temperatures, sobretot a l'extrem nord, per la qual cosa va continuar plovent abundantment, però a més va haver-hi gran quantitat de Pirineus, Serralada Cantàbrica i nevades al centre i al voltant de la Península Ibèrica.
En aquest sentit, aquests sistemes muntanyosos van poder rebre més de 10 a 15 centímetres de neu en només 24 hores, i la caiguda de neu també va ser baixa, uns 500 a 700 metres a l'extrem nord i de 600 a 800 metres a la resta del nord i nord. Parts centrals de la península també van tenir neu, encara que feblement, en punts aïllats de l'altiplà i pantans a les regions centrals.
Per això, del Campo va demanar a tots els ciutadans que surtin del Pont ser «extremadament previnguts» pel moviment entre la meitat nord i la zona central.
Dimecres i dijous de la borrasca
Pel que fa a dimecres, les pluges van ser menors a la resta dels dos altiplans i l'interior muntanyós de la península. També hi va haver xàfecs a les Balears. Aquest dia es van haver de tornar a estar atents al vent, amb vents forts ocasionals de més de 80 km/h al Cantàbric, llevant peninsular i Balears. Els temporals al mar van seguir tenint un paper important, amb onades de fins a 8 metres al Cantàbric i de 4 metres a la Mediterrània.
Galícia, les comunitats càntabres i els Pirineus continuaran rebent fortes pluges dijous i divendres, però les temperatures més càlides faran que les capes de neu augmentin significativament, sovint superant els 1.500 metres. Per tant, hi va haver desglaç en aquests dies, un augment significatiu en el flux del riu en aquestes àrees, i els sòls en aquestes àrees també es van amarar a causa de les fortes pluges i la neu durant aproximadament dues setmanes.
De fet, a les localitats d'Astúries, Cantàbria, País Basc i nord de Navarra es van acumular en els darrers 10 dies més de 300 l/m², destacant la reserva d'Urkiola a Biscaia, que es van recollir 10 L/m378 dia. Aquestes quantitats de precipitació de l'extrem nord solen ser més del triple del normal per a aquest període dels darrers 10 dies.
Les pluges de dijous i divendres es van estendre de forma més feble cap al nord i el centre i en altres parts del sistema Penibètic, mentre que a la Mediterrània va tenir xàfecs lleugers a les Illes Balears. Dijous van pujar les temperatures en aquestes zones, amb unes condicions més suaus per a la temporada, amb gelades escasses i temperatures diürnes superiors als 20ºC al litoral mediterrani i al costat del riu Guadalquivir.
Per què es va produir la borrasca Barra
La borrasca Barra es va formar com a resultat d'un aprofundiment del procés de generació de ciclons explosius. Específicament, les tempestes com Barra s'intensifiquen ràpidament quan hi ha una interacció efectiva entre aquests dos precursors:
- Precursors d'ordre superior molt actius formats per raigs de ranura polar ben definits.
- Depressió superficial o precursor de baixa pressió.
Per aquest fenomen, el que passa és que la borrasca Barra va experimentar una «intensificació anòmala», amb una velocitat propera als 50 hPa en 24 hores. Això es coneix com a «bomba meteorològica», el resultat d'una depressió o un cicló que s'aprofundeix en un període de temps extremadament curt.
A causa del canvi climàtic, s'està veient un patró d'augment tant a la freqüència com a intensitat de les borrasques més greus. És a dir, durant l'època de tardor, que és quan hi sol haver més inestabilitat atmosfèrica, hi ha més probabilitat que es produeixin aquestes borrasques. Les masses dʻaire es van desplaçant amb lʻalteració de les pressions que augmenten i baixa bruscament a causa de lʻalteració en les temperatures mitjanes globals.
En canviar per complet tot l'escenari de les temperatures mitjanes globals a causa de la producció de gasos d'efecte hivernacle a excés provoca canvis als patrons de formació de borrasques.
Espero que amb aquesta informació pugueu conèixer més sobre la borrasca Barra i les seves característiques.