Al-Khwarizmi

Un dels homes que han aportat en gran part a la ciència és un musulmà anomenat Mohammed Ibn Musa abu Djafar A el-Khwarizmi. Aquest home va ser matemàtic, astrònom i geògraf i va néixer, probablement, a la ciutat persa de Khwarizm. Aquesta ciutat està situada en a el sud-est de la mar d'Aral i havia estat conquerida 70 anys abans que naixés pels àrabs. El nom d'Al-Khwarizmi significa Fill de Moisès.

En aquest article anem a explicar-te totes les gestes i descobriments de Al-Khwarizmi així com la seva biografia.

Biografia

Va néixer l'any 780. L'any 820 va ser cridat a Bagdad (el que avui coneixem com l'Iraq) pel califa abbàssida A l'Mamun. Aquest home era conegut per tots gràcies a les «Mil i una nits». La Casa de la Saviesa va ser construïda per poder enriquir la ciència i van ser creades també altres acadèmies destinades a la ciència. Algunes de les obres filosòfiques més importants es van traduir a l'àrab. Aquestes acadèmies també comptaven amb observatoris astronòmics.

Tot aquest ambient científic i multicultural va servir perquè l'aprenentatge d'Al-Khwarizmi fos molt més productiu. A la fin es va decidir per dedicar tots els seus tractats a l'àlgebra i l'astronomia. Aquestes decisions van tenir importants conseqüències a nivell de el futur desenvolupament de la ciència a Europa, principalment a través d'Espanya.

Va realitzar viatges per l'Afganistan, el sud de Rússia i Bizanci. Per a moltes persones, va ser considerat el millor matemàtic de la seva època. I és que les matemàtiques són un invent desenvolupat per l'ésser humà. Per això, encara per a tothom els sigui difícil, no pot ser més difícil que l'enteniment humà, atès que està creada per nosaltres. Amb aquesta filosofia, Al-Khwarizmi va ser capaç de treballar en les matemàtiques amb gran destresa.

Va morir a Bagdad sobre l'any 850. Va ser recordat com un dels millors matemàtics de tota la història.

Obres d'Al-Khwarizmi

Va realitzar 10 obres i són gairebé totes conegudes tant de forma indirecta com per traduccions que es van fer més tard a el llatí. D'algunes de les seves obres tan sols es coneix el títol i la resta que van ser traduïdes van ser fetes a Toledo. Aquest científic va estar dedicat a recopilar tot el coneixement necessari dels grecs i hindús. Principalment es dedicava a les matemàtiques, però també es bolcava en l'astronomia, geografia, història i fins i tot l'astrologia.

Cal pensar que en aquestes època la ciència no estava tan desenvolupada. Una persona podia dedicar molt de temps a diverses matèries i poder avançar en elles. Això es deu al fet que no hi havia massa informació ni especialització. Aquesta és la raó per la qual una persona podia ser perfectament multicultural i expert en diverses matèries. Avui dia hi ha moltíssima informació de cada matèria. Pots dedicar-li temps a una o altra matèria. Però si realment vols ser expert en alguna, no pots centrar-te en diverses alhora, ja que no tindries temps per saber tot sobre ella. Més que res, perquè cada dia surten nous estudis i descobriments i cal estar contínuament actualitzant-se.

El seu treball més conegut de tots i el més usat van ser les Taules Astronòmiques. Aquestes taules estaven basades en coneixements que havien adquirit els hindús i que l'havien plasmat aquí. Aquestes taules inclouen algoritmes que serveix per calcular dates i algunes funcions trigonomètriques com és el si i la cotangent.

De la seva aritmètica tan sols es conserva la versió llatina de al segle XII. En aquesta obra es descriu amb gran detall tot el sistema hindú de l'enumeració posicional en base 10. Gràcies a aquest sistema de càlcul es pot saber moltes més maneres de fer càlcul per assolir diferents objectius. Se sap també que hi havia un mètode que servia per trobar arrels quadrades, encara que no apareix en aquesta conservació llatina.

Tractat d'àlgebra

Els seus descobriments en les matemàtiques van ser imprescindibles per poder introduir els sistemes d'enumeració en el món àrab i, posteriorment, a tot Europa. Aquests sistemes ens han arribat a través dels àrabs i ho hauríem de cridar indo-aràbic, perquè ells es van basar en el coneixement dels hindús. Aquest sistema és el primer que va començar a emprar el zero com una xifra més.

El seu tractat d'àlgebra és una introducció compacta a el càlcul. En aquest tractat es pot observar com es fan servir certes regles per poder completar les equacions. També es necessiten reduir per fer-les més senzilles i poder resoldre-les. Tot i que les matemàtiques són complexes, no deixa de ser una ciència on s'intenta sempre buscar el camí més senzill. Les fórmules solen reduir-se el màxim possible perquè puguin garantir dades de qualitat amb alta precisió però sense haver de fer massa càlculs.

En el seu tractat d'àlgebra, a més es va ajudar a sistematitzar totes les resolucions de les equacions quadràtiques. Aquestes equacions apareixen també en la geometria, en càlculs comercials i herències, pel que va tenir gran utilitat per a l'època. El llibre més antic d'Al-Khwarizmi va ser conegut pel títol de Kitab al-jabr wa'l-muqabala i és el que dóna origen i significat a la paraula àlgebra.

Aquests termes van ser nomenats per entendre els termes que s'utilitzaven en els coeficients negatius i positius de tots els càlculs coneguts. Traduït a el castellà, el títol de l'obra es podria dir com «El llibre de restaurar i igualar» o «L'art de resoldre equacions».

Tractat d'astronomia i obra en geografia

D'altra banda, Al-Khwarizmi també va realitzar un tractat sobre Astronomia. Es conserven les dues versions llatines només. En aquest tractat es podien visualitzar estudis de calendaris i posicions reals de el Sol, la lluna i els planetes. Les taules de sinus i tangents estaven aplicades a l'astronomia esfèrica. També ens podem trobar en aquest tractat taules astrològiques, càlculs de paral·laxi i eclipsis i visibilitat de la lluna.

També es va dedicar en part a la geografia, on va realitzar una obra anomenada Kitab Surat-al-Ard. En aquesta obra es pot veure com corregeix a Ptolemeu en tot el referent a l'Àfrica i Orient. Va realitzar una llista amb les latituds i les longituds de les ciutats, muntanyes, rius, illes, diferents regions geogràfiques i fins i tot dels mars. Aquestes dades van ser utilitzats com base per crear un mapa de món que llavors es coneixia.

Com podeu veure, Al-Khwarizmi va realitzar importants aportacions en el món de la ciència i, a dia d'avui, són moltes les aplicacions que tenim a les matemàtiques gràcies a ell.