Tipus de telescopis

El pare de l'astronomia moderna el 1609, el físic italià Galileu Galilei, que va ser el responsable de demostrar que la Terra gira al voltant del sol, va fer una cosa que va canviar per sempre la història de la ciència i la manera com veiem l'univers. Va inventar el telescopi. Des de llavors, s'han anat creant diferents tipus de telescopis conforme avança la tecnologia. Trobem telescopis que només poden utilitzar científics i telescopis per a persones corrents.

Per això, dedicarem aquest article a explicar-te quins són els diferents tipus de telescopis que existeixen, les seves característiques i quina funció tenen cadascun.

Què són els telescopis

Un telescopi és un instrument òptic que li permet observar objectes distants i cossos celestes amb més detall del que es pot veure a simple vista. És a dir, és una eina capaç d'atrapar radiacions electromagnètiques com la llum.

La capacitat dels telescopis per processar ones electromagnètiques, incloses les de l'espectre visible, ens porta a emfatitzar que si bé està arrelada la idea general que els telescopis augmenten la mida dels objectes a través duna sèrie de lents, no és certa.

En altres paraules, en lloc d'ampliar la imatge amb una lupa, el telescopi recull la llum (o una altra forma de radiació electromagnètica) reflectida pels objectes de l'univers que volem observar i, després de processar aquesta informació de llum, la reconstrueix en una imatge. No engrandeixen la imatge.

Tipus de telescopis

Hi ha al voltant de 80 tipus diferents de telescopis, però les diferències entre molts són molt subtils i només rellevants des d'un punt de vista molt tècnic. Per això, hem recopilat tots aquests tipus i els hem dividit en famílies bàsiques segons el tipus de radiació electromagnètica que poden manejar i el disseny bàsic.

Telescopi òptic

Quan pensem en telescopis, bàsicament pensem en telescopis òptics. Són capaços de processar la part de la radiació electromagnètica que correspon a l'espectre visible, que té longituds d'ona entre 780 nm (vermell) i 380 nm (violeta).

En altres paraules, són telescopis que capten la llum dels objectes que volem observar. Aquests implements són capaços d'augmentar la mida aparent i la brillantor dels objectes. Depenent de com capturin i processin la llum, els telescopis òptics es poden dividir en tres tipus principals: refractors, reflectors o miralls catadiòptrics.

Telescopis refractors

Un telescopi refractor és un telescopi òptic que utilitza lents per formar imatges. També conegudes com a diòptries, són les que s'usaven abans de la introducció de la tecnologia més avançada a principis del segle XX, i encara les usen els astrònoms aficionats.

És el tipus de telescopi més conegut. Consisteix en un joc de lents que capten la llum i la concentren en allò que s'anomena el punt focal, on es troba l'ocular. Els raigs de llum es refracten (canvien de direcció i velocitat) a mesura que passen a través d'aquest sistema de lents convergents, cosa que fa que els raigs paral·lels d'objectes distants convergeixin en un punt al pla focal. Et permet veure objectes grans, brillants i distants, però és molt limitat a nivell tècnic.

Telescopi reflector

Un telescopi reflector és un telescopi òptic que utilitza miralls en lloc de lents per formar una imatge. Va ser dissenyat originalment per Isaac Newton al segle XVII. També anomenats reflectors, són especialment comuns en l'astronomia amateur, encara que els observatoris professionals usen una variant anomenada Cassegrain que es basa en el mateix principi però té un disseny més complex.

No obstant això, és important que estiguin fets de dos miralls. Un és al final del tub i és el que reflecteix la llum, enviant-la a un mirall anomenat mirall secundari, que alhora redirigeix ​​la llum a l'ocular. Es resolen alguns problemes amb els refractors, ja que no fer servir lents resol algunes aberracions cromàtiques (no tanta distorsió de la brillantor) i li permet veure objectes més llunyans, encara que són de menor qualitat òptica que els refractors. Com a tals, són útils per observar objectes febles més distants, com ara galàxies o nebuloses profundes.

Telescopi catadiòptric

Un telescopi catadiòptric és un telescopi òptic que utilitza lents i miralls per formar una imatge. Hi ha molts tipus daquest tipus de telescopis, però el més famós és el que esmentem anteriorment: el telescopi Cassegrain. Estan dissenyats per solucionar els problemes que plantegen els refractors i reflectors.

Tenen bona qualitat òptica (no tan alta com els refractors), però no li permetran veure objectes distants i tènues com els reflectors. Aquest tipus de telescopi té tres miralls. Hi ha un mirall primari ubicat a la zona del darrere, que té forma còncava per enfocar tota la llum que recull en un punt anomenat focus. Després, un segon mirall convex al front reflecteix la imatge novament al mirall primari, que reflecteix la imatge en un tercer mirall que ja envia la llum a l'objectiu.

Radiotelescopi

Canviem completament el terreny i continuem analitzant els telescopis, els quals, si bé són telescopis, certament no coincideixen amb les imatges de telescopi que tenim. Els radiotelescopis consisteixen en una antena que capta la radiació electromagnètica corresponent a les ones de ràdio, que tenen longituds d'ona entre 100 micres i 100 quilòmetres. En lloc de capturar la llum, captura les freqüències de ràdio emeses pels objectes celestes.

Telescopi infraroig

Els telescopis infrarojos consisteixen en un instrument capaç de captar la radiació electromagnètica corresponent als raigs infrarojos, les ones dels quals tenen longituds d'ona entre 15.000 nm i 760-780 nm, limitant així la porció vermella de l'espectre visible que no capta la llum sinó la radiació infraroja. Aquests no només eliminen completament la interferència de l'atmosfera de la Terra, sinó que també ens ofereixen informació molt interessant sobre el «cor» de la galàxia.

Telescopi de raigs x

Un telescopi de raigs X és un instrument que pot veure objectes celestes que emeten radiació electromagnètica a l'espectre de raigs X, amb longituds d'ona entre 0,01 nm i 10 nm. Ens permeten detectar objectes que no emeten llum, sinó allò que solem anomenar radiació, com els forats negres. Atès que l'atmosfera de la Terra no permet que aquests raigs X de l'espai penetrin, aquests telescopis s'han de muntar en satèl·lits.

Telescopi ultraviolat

Un telescopi ultraviolat, un instrument que ens permet veure els objectes celestes, emet radiació electromagnètica a l'espectre ultraviolat, amb longituds d'ona entre 10 i 320 nanòmetres, per això és una radiació propera als raigs X. En altres paraules, aquests telescopis brinden informació molt valuosa sobre l'evolució de les galàxies i les nanes blanques.

Telescopi Cherenkov

El telescopi Cherenkov és un instrument que detecta raigs gamma d'objectes energètics com ara supernoves o nuclis galàctics molt actius. La radiació gamma té una longitud d'ona de menys de 1 picòmetre. Actualment hi ha quatre telescopis d'aquest tipus al món i proporcionen informació molt important sobre les fonts astronòmiques d'aquests raigs gamma.

Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre els tipus de telescopi que hi ha i les seves característiques.