L'augment de el nivell de la mar com a conseqüència de l'desglaç dels pols, la pujada de les temperatures a tot el món, i el progressiu increment en la freqüència de les inundacions, estan fent que Europa es comenci a prendre molt seriosament el canvi climàtic.
S'estan prenent una sèrie de mesures d'adaptació per tal de protegir les costes i evitar que passi el desastre. Però, ¿quines són aquestes mesures?
Tot i que el canvi climàtic ha quedat exclòs de l'G20 gràcies a Donald Trump, al Vell Continent hi ha onze municipis europeus que l'Agència Europa de Medi Ambient ha assenyalat com a bons exemples d'adaptació a aquest problema que tard o d'hora ens acabarà per afectar a tots, i són: Bilbao (Espanya), Lisboa (Portugal), Copenhaguen (Dinamarca), Hamburg (Alemanya), Gant (Bèlgica), Malmo (Suècia), Bratislava (Eslovàquia ), Smolyan (Bulgària), París (França), Amsterdam (Països Baixos) i Bolonya (Itàlia).
Entre les mesures que s'adoptaran es troben: la construcció d'estructures que protegeixin de les inundacions, el establiment de dipòsits d'aigua i la naturalització de les ciutats col·locant plantes a les teulades, crear horts comunitaris i / o plantar arbres.
En el cas específic de Bilbao, es construirà un nou barri a prova d'inundacions anomenat Zorrotzaurre. El districte estarà en una península artificial unida a terra ferma per un pont. Els ciutadans podran sentir-se molt segurs, ja que s'instal·larà una gran barrera per protegir-los de les inundacions. Però les mesures no acaben en Zorrotzaurre, sinó que a més s'elevarà el nivell de terra dels edificis i es crearan nous espais verds.
D'altra banda, a Copenhaguen s'ha elaborat un pla per elevar els sòls en les entrades i instal·lacions de el nou metro, I també, on s'ha pogut, a l'antic.
Així, potser les conseqüències de l'canvi climàtic no siguin tan desastroses.