A vegades estem escrivint sobre el sol, la terra i la lluna, I depenent de l'context en què ho estem fent, hem de fer servir les majúscules o no. Hi ha ocasions en què els professors consideren falta d'ortografia i altres que no.
Quan hem de fer servir la majúscula per referir-nos a aquests elements i per què?
Sol, terra i lluna
En contextos astronòmics, la lluna s'ha d'escriure amb majúscula a l'igual que el sol o la terra, Atès que ens referim a aquests elements com a noms designatius dels respectius objectes. No obstant això, escrivim aquests elements en minúscula, quan ens referim als astres en si o als usos derivats o metafòrics.
Hi contextos en què no cal que portin la majúscula. Per exemple, en la frase "em vaig a la platja a prendre el sol", no cal que la paraula "sol" vagi en majúscula atès que no ens referim a el sol com un nom designatiu. No obstant això, en la frase "els planetes giren al voltant de el Sol", sí cal que porti la majúscula, ja que ens referim a el Sol com un nom.
Altres contextos no astronòmics
Fora d'aquests contextos astronòmics, tant en el seu ús recte com en els derivats o metafòrics, s'escriuen amb minúscula inicial amb tota normalitat. Aquesta recomanació s'aplica especialment a expressions com prendre el sol, sortir el sol, ser un sol, lluna plena, lluna nova, llum de la lluna, lluna de mel, demanar la lluna, els desheretats de la terra i altres similars, on tampoc cal cap destacat com cometes o cursiva. S'escriu sempre terra en minúscula quan es refereix a terra: "L'avió va poder prendre terra".
Com a conclusió podem dir, que en termes astronòmics, Sol, Terra i Lluna s'escriuen en majúscula perquè és com si fossin els seus noms. És com posar el teu nom propi en minúscula. D'aquesta manera, no ens equivocarem de nou a l'escriure'ls.