Al novembre de 1904 es va produir a la ciutat de Madrid la major nevada registrada al registre meteorològic, tant en durada (a partir del 27 de novembre de 1904) com en cobertura de neu. Més de dos anys després, el febrer de 1907, una altra nevada va assotar la capital espanyola, deixant marques similars i causant nombrosos problemes, encara que el novembre de 1904 es va produir un marcat augment de la capa de neu. La gran nevada de Madrid el 1904 va deixar empremta i, fins avui dia, no ha estat ni superada per Filomena.
En aquest article t'explicarem tot el que necessita saber sobre la gran nevada de Madrid de 1904.
Gran nevada de Madrid del 1904
Així ho comenta Inocencio Font Tullot al seu llibre «Història del clima d'Espanya» (INM, 1988): «A Madrid, del 27 al 30 de novembre de 1904, va nevar intensament, amb una capa de neu de fins a un metre de gruix a els parcs, locals i als senders per caminar».
La inusual nevada és inqüestionable. A més d'obtenir els registres pertinents, l'Institut Central de Meteorologia (ICM) [ara AEMET], que llavors estava ubicat a l'edifici de l'antiga torre fotoelèctrica (“El Castillo”) del Parc del Retiro, també va constatar que la seva activitat normal es devia a fortes nevada. El col·lapse de moltes línies de telègraf a la capital va impedir que gran part de les dades que s'hi rebien cada dia arribessin a temps.
Al Butlletí Meteorològic Diari del 27 al 30 de novembre de 1904, Augusto Arcimís, Director de l'ICM, va escriure del seu puny i lletra a l'espai dedicat al «temps probable» (predicció): Anuncis que s'han d'emetre». A més d'això, al text diari descrivint l'estat general de (temps), Arcimís va incidir en els problemes que la neu va portar a la seva pròpia feina i no va poder emetre l'anunci a temps com calia. La tempesta va arribar al Golf de Cadis, va injectar aire humit, i es va trobar amb el fred polar que havia caigut a la península el dia anterior.
Com va ser la nevada
Com comentàvem anteriorment, les nevades van començar i van continuar el dia 27 (amb algunes interrupcions en què va ploure) fins al dia 30. La presència d'un temporal atlàntic de profunditat procedent de Madeira apropant-se al Golf de Cadis i travessant posteriorment el Canal de la Manxa i la zona d'Alberland va ser el detonant d'una situació molt favorable ja que va nevar intensament a Madrid ia moltes altres zones de l'interior peninsular. Es va trobar amb l'aire fred dels pols que s'havien assentat a la península ibèrica dies abans de la nevada, com diuen, era una situació de llibre de text, a la capital va nevar durant 32 hores, amb un gruix de neu que va de els 70 als 150 centímetres depenent a la regió, paralitzant completament la ciutat.
Diaris i notícies
Les cròniques publicades als diaris de l'època testifiquen fidelment la magnitud i la peculiaritat d'aquella nevada. A l'edició vespertina d'El Gráfico, de dimecres 30 de novembre de 1904, es llegeix el següent: «Despertant amb pluja, a les 10 del matí la pluja es va convertir en neu. Més danys a línies de telègraf i cables de tramvia. Tots els pals des de Porto Toledo fins a Calabanchel Alto han caigut. La circulació de tramvies continua interrompuda a molts llocs».
Una de les informacions més completes sobre les nevades va aparèixer al diari «L'Imparcial» el dijous 1 de desembre de 1904. Transcrivim a continuació el primer paràgraf de la crònica, ja que il·lustra a la perfecció els grans problemes que ha causat la neu a la capital espanyola.
“No es recorda a Madrid nevada tan abundant ni tan llarga com aquesta que ara patim. Per efecte, s'ha interromput la vida a Madrid. No circulen trens, tramvies ni cotxes; els carrers i passeigs estan coberts per una capa de neu de mig metre de gruix i la marxa a peu és perillosa i lenta. El proveïment dels mercats es fa amb dificultat, i ni el ferrocarril ni els carros que aporten vitualles dels pobles immediats poden prestar el servei de conduir queviures. Totes les obres que s'executen a l'aire lliure s'han suspès i milers d'obrers no tenen feina.
L'aspecte de la població és trist i desolat. Gairebé solitàries les vies, tancades moltes botigues, poc concorreguts els cafès, suspeses ahir les funcions teatrals, interrompuda la comunicació telefònica, tancats a casa seva la major part dels veïns… Madrid comença l'últim mes de l'any com un poble mort i enterrat sota immensos blocs de marbre.”
El fotogravat a la impremta estava en bolquers en aquell moment, de manera que no hi havia gaires imatges de nevades o persones fent figures. No hi havia fotos del rei Alfons XIII aquells dies, però uns dies després, el 8 de desembre, va aparèixer una foto del seu cotxe nou, publicada per la revista Nuevo Mundo.
La mateixa revista també va publicar fotos de nevades a diferents parts de la ciutat aquell dia, incloent una estàtua de neu que la gent va fer en el passat al centre de la pàgina. En aquest cas, és la dama de la noblesa.
Després d'assenyalar que fa 32 hores nevant sense parar, i que la capa blanca ha arribat a més d'un metre en llocs com Plaça Colón, Món Nou relata alguns dels danys que ha causat la neu, com l'obertura de forats a les voreres d'alguns carrers i dels Llibres Nacionals Quin pas amb el pavelló, les escales es van convertir en rampes de gel.
Nevada de Madrid el 1904 i canvi climàtic
En el context actual d'escalfament global, és difícil, sinó impossible, que Madrid torni a experimentar una nevada tan massiva. Si bé la tendència a l'alça de la temperatura és un fet indiscutible, i tot indica que es mantindrà durant les properes dècades, no es pot descartar en un moment donat la possibilitat d'un patró climàtic similar al que va passar a finals de novembre de 1904. aquell moment, les possibilitats de fortes nevades a Madrid eren molt més grans del que són ara, però atesa la recent inclinació de la circulació atmosfèrica a les nostres latituds, és possible que experimentem una cosa semblant.
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre la gran nevada de Madrid del 1904.