Un meteorotsunami és un fenomen meteorològic que consisteix en una sèrie d'onades oceàniques perjudicials que tenen les mateixes escales temporals i espacials que un tsunami ordinari, però amb diverses diferències. Mentre que els tsunamis ordinaris tenen un origen sísmic, els tsunamis meteorològics no, és a dir, no són causats per terratrèmols submarins, ni per desplaçament de terra oceànica, ni per la influència de meteorits al mar.
En aquest article explicarem què és un meteotsunami, quines són les seves característiques i les seves conseqüències.
Què és un meteotsunami
Els meteotsunamis són causats per canvis ràpids en la pressió atmosfèrica, com fronts freds de tempestes severes o línies de torbonada, que es combinen amb la velocitat, la massa i la intensitat de les onades.
La combinació d'aquests esdeveniments produeix un onatge que es concentra a mesura que arriba a terra, però la seva incidència a la costa depèn de les característiques de la plataforma continental. Les profunditats de badia poc profundes o els ports llargs i estrets proporcionen més ressonància millorada i, per tant, són els més afectats.
La diferència entre els tsunamis meteorològics i les marorejades ciclòniques és que són difícils de predir. Aquests poden desaparèixer, produint onatge moderat o inundant zones costaneres amb grans volums daigua.
A les illes mediterrànies espanyoles, els meteotsunamis s'anomenen rissaga. A Espanya peninsular són rissagues, marubbi a Sicília, abiki al Japó i seebär al Bàltic.
Els meteotsunamis registrats amb més força
El meteotsunami més fort fins avui va passar a Croàcia el 21 de juny de 1978. Va colpejar la costa de Vela Luka a l'illa de Korčula amb onades de 60 metres. Les onades anaven i venien durant diverses hores, a partir de les 5 del matí. Va envair el port i va entrar a la ciutat a uns 30 metres de la costa, tot arrasant al seu pas. Tot i això, el fenomen no és només local, sinó que afecta grans àrees al centre-sud de l'Adriàtic, entre Croàcia i Montenegro, i entre Giulianova i Bari a Itàlia.
El 2008, un meteotsunami de fins a 36 metres d'alçada va colpejar el port de Boothbay, Maine, EUA El 1929, un tsunami meteorològic més gran va colpejar el llac Michigan i va matar deu persones per les onades. El 1979, la badia de Nagasaki va ser danyada per abiki, i el 1984 es van produir onades de fins a 4 metres a les Illes Balears. Altres meteotsunamis es van observar a la costa de Chicago el 1954, a Pune el 2009 ia la Badia de Chesapeake a la costa est dels Estats Units el 2012.
Rissagues a Europa
Com s'esperava, aquest fenomen és molt estrany, i s'estan fent intents per trobar la causa del seu origen. Aquest fenomen és conegut des de fa temps, especialment a Ciutadella. Hi ha algunes referències a naufragis al port de Ciutadella al segle XV. Són totes aquestes marees les que tenen magnituds extraordinàries i tenen lloc en un curt període de temps.
El més habitual és que la magnitud de les marees astronòmiques tenint en compte el mar Mediterrani sol rondar els 20 centímetres en poques hores. Això és una cosa que és gairebé invisible a primera vista. No obstant això, les rissagues van produir amplituds de més de 2 metres de longitud en tan sols 10 minuts.
Els orígens de les rissagues no es van conèixer fins fa poc, quan se sabia més sobre la meteorologia i el paper de les marees. Es pensa que lorigen de les rissagues pot ser astronòmic. Això vol dir que té un tipus d'operació similar a la de les marees. També es pensa que pot tenir un origen sísmic. Això pot passar a causa de diverses ones produïdes per sismes submarins, que s'amplifiquen en arribar al port. Tot i això, tots aquests supòsits són suficients per explicar el fenomen. Almenys l'explicació és que aquest fenomen va ser molt freqüent en aquest hort en particular i no pas en altres horts.
La causa real no es va saber fins al 1934, després de diversos estudis de fluctuacions inusuals al nivell del mar. La investigació suggereix que la causa de les rissagues és l'atmosfera. Grans fluctuacions sobtades al nivell del mar estan associades amb altres fluctuacions sobtades a la pressió atmosfèrica. Agafem Ciutadella a les Illes Balears, que és el resultat de la interacció de l'atmosfera i l'oceà. Alguns autors creuen que rissaga és una teoria que sorgeix dels efectes de les ones gravitatòries produïdes a la troposfera mitjana. Aquestes ones gravitacionals ocorren perquè la cisalladura del vent és causada per oscil·lacions en la pressió atmosfèrica al nivell de la superfície.
Condició atmosfèrica d'un meteotsunami
Hi ha una varietat de condicions atmosfèriques que tenen més probabilitats de promoure el meteotsunami. Les 3 principals condicions atmosfèriques que afavoreixen aquest fenomen són les següents:
- Hi ha d'haver forts vents del sud-oest a la troposfera mitjana i alta. Aquests vents han de bufar abans d'afectar els profunds tàlvegs de la Península Ibèrica.
- Per a nivells d'aigua per sota dels 1500 metres, ha dhaver una massa daire dalta qualitat que resulti en una forta inversió de temperatura entre el nivell de laigua i laire sobre la superfície del mar. L'aire de la superfície serà més fred que això.
- La superfície ha de tenir corrents d'aire de l'est febles o moderats.
La darrera condició, si s'ha verificat recentment, no és del tot necessària perquè es produeixin rialles. De vegades es poden observar a la superfície rissagues dels vents del sud o del sud-oest. Els experts en meteorologia mediterrània han acabat dient que aquestes condicions atmosfèriques favorables per a les rissagues es donen durant la meitat més càlida de l'any. Per tant, la màxima freqüència daquest fenomen es dóna entre abril i octubre.
Temps associats
Un dels aspectes fonamentals que cal considerar per a la predicció i seguiment de rissagues és el clima que caracteritza aquestes condicions. Els dies en què es produeixen rissagues, el cel sol estar cobert per capes de núvols alts denses i opaques. En general, poques vegades està ennuvolat a baix, però el cel es caracteritza per estar ennuvolat i groc a causa de la boirina. El smog emergeix de la pols arrossegada des del continent africà. En altres casos, només uns quants núvols dispersos no indiquen un moviment vertical significatiu.
Espero que amb aquesta informació pugueu conèixer més sobre què és un meteotsunami i les seves característiques.