Quan parlem de tornados sempre se'ns ve al cap un tipus de fenomen meteorològic extrem amb gran potencial destructiu. Una de les seves variants és la màniga marina. També se li coneix pel nom de tromba marina. Es tracta d'un fenomen meteorològic l'aspecte és visible i s'assembla a una massa de núvols que té forma d'embut i que va girant ràpidament. És com si fos un tornado convencional però que té lloc a la superfície de la mar.
En aquest article et anem a explicar que és una màniga marina, com es produeix i quins efectes té.
Què és una màniga marina
Quan té lloc una gran inestabilitat atmosfèrica i es produeix un tornado a nivell de la superfície de la mar tenim el que es coneix com màniga marina. I és que es tracta d'un fenomen atmosfèric que es pot identificar com una massa de núvols que té forma d'embut i que va girant ràpidament. Aquest fenomen va descendint des una base de núvols de tipus cúmul fins a la superfície de la mar i va provocant la pujada de la mateixa fins a certa alçada. Per això, rep el nom de màniga marina o tromba marina.
Per definició parlem d'un tornado a aquell fenomen meteorològic que es produeixen terra i que genera efectes devastadors per aquell lloc per on passa. En aquest cas, a el passar sobre una superfície marina se li canvia el nom a màniga marina. La màniga marina també es pot arribar a convertir en un tornado convencional si acaba xocant amb terra. Normalment quan passa això el tornado perd força intensitat i acaba desapareixent. Si analitzem la màniga marina en funció de les conseqüències negatives que pot arribar a tenir sobre els béns materials o les persones, hem de saber que la seua afecció és molt menor.
A diferència dels tornados convencionals la màniga marines es produeix al mar. Això fa que el risc potencial de dany sigui molt menor. Pot arribar a afectar alguns navilis que es trobin navegant en el mar o vaixells pesquers. A Espanya solem trobar aquest tipus de fenòmens meteorològics extrems en les zones de Catalunya, la Comunitat Valenciana, les illes Balears, les Canàries i en zones orientals de la mar Cantàbric. Tot i que la violència d'aquests fenòmens no és massa elevada és la suficient com per convertir-se en un greu perill per a aquelles embarcacions tant de pesca com d'esbarjo.
Com es forma una mànega marina
Existeixen nombrosos estudis que han investigat sobre com es desenvolupa una mànega marina. Les conclusions dels estudis han revelat que aquests fenòmens meteorològics es genera en cinc fases diferents. Anem analitzar cadascuna de les fases i l'origen d'una màniga marina:
- Fase 1: taca fosca. Durant aquesta fase es forma una espècie de disc fosc que arriba a ser gairebé negre sobre la superfície de l'aigua. El fet que està taca pugui existir implica que hi ha una columna d'aire sobre la mateixa superfície. Durant aquesta fase pot o no estar present un petit núvol amb forma d'embut.
- Fase 2: espiral. Durant aquesta fase es van formant bandes espirals al voltant de la taca negra anteriorment esmentada. Aquestes bandes es van alternant unes amb les altres entre colors més clars i més foscos.
- Fase 3: anell d'escuma. Sobre la taca fosca del principi es va a començar a formar una espècie de remolí d'escuma a partir d'l'aigua que s'aixeca pel vent. A el mateix temps que passa això o s'inicia el desenvolupament vertical del núvol d'embut coneguda pel nom de tuba.
- Fase 4: maduresa. L'anell format d'escuma i la tuba arriben a assolir una alçada i longitud màxima amb un diàmetre més gran. És aquí on veiem el fenomen meteorològic en el seu màxim esplendor.
- Fase 5: dissipació. Aquesta fase sol succeir nombroses vegades de forma brusca. Això és degut a que cessen una o diverses de les condicions que mantenen activa la màniga marina. Moltes vegades passa que la pluja que està propera a aquest fenomen meteorològic imperfecta aquesta màniga marina i fa que els corrents de fred descendents iniciï la dissipació de l'fenomen. Un altre tipus de dissipació és que la màniga marina entri terra i per la força de fregament i el canvi de densitats acabi debilitant fins a desaparèixer.
característiques principals
Podem dir que cap màniga marina és igual que una altra de forma exacta. Sí que és cert que es pot classificar segons l'activitat intensa o menys intensa de cadascuna. D'aquesta manera, es classifiquen com mànigues marines tornádicas i mànigues marines no tornádicas. Cada un dels dos tipus de mànegues marines té les seves característiques principals. Anem analitzar cadascuna d'elles.
La màniga marina tornádicas és aquell fenomen en què s'assumeix que el mecanisme de formació és similar al d'un tornado clàssic. L'única diferència és que l'esdeveniment té lloc al mar en verd a la superfície terrestre. Hi ha alguns estudis en què s'intenta substituir la paraula tornádica per associats a la tempesta ja que no queda clar de manera totalitària que el mecanisme de formació d'aquest fenomen meteorològic requereixi l'existència d'un vòrtex de gran potència com passa en el cas dels tornados convencionals.
D'altra banda, tenim les mànigues marines no tornádicas. Aquest tipus de mànegues marines són les més habituals en les costes de la península ibèrica. El seu mecanisme de formació està associat a la combinació de la cizalladura horitzontal de vent que té lloc a nivell de la mar. Aquesta cisallament horitzontal ve barrejada amb altes temperatures de la superfície de la mar que generen que aquestes condicions que afavoreixen l'existència de la màniga marina. A les nostres costes hi ha una gran quantitat de radiació solar que fa que la superfície marina s'escalfa de forma ràpida amb el pas el temps. L'aclimatació de la mar té lloc de forma més lenta a causa d'aquesta gran radiació solar. Per això, la màniga marina té lloc de forma més freqüent en les nostres costes.
Espero que amb aquesta informació puguis conèixer més sobre el fenomen meteorològic de la màniga marina.