El nostre planeta està sent sotmès a un gran nombre de fenòmens meteorològics extrems. Ara a l'estiu, amb l'augment de les temperatures i la disminució de les precipitacions comencen les èpoques de sequeres. Les sequeres són molt perjudicials tant per a l'ésser humà com per a les espècies de flora i fauna.
L'aigua és sinònim de vida i les sequeres cada vegada més freqüents, intenses i duradores destrueixen l'equilibri de molts ecosistemes. Aquestes sequeres es veuen augmentades per l'efecte de l'canvi climàtic global.
Augment de les sequeres i temperatures
En els últims anys s'han registrat uns màxims històrics de diversos paràmetres globals a causa de fenòmens meteorològics extrems. Temperatures extremes, nivells de precipitacions extremes, velocitats de vent extremes, etc. Per exemple, aquest antic mes d'abril va ser el més calorós en 137 anys. La National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA) dels Estats Units, indica que a l'abril de 2016 i de 2017 s'han registrat les dues majors anomalies positives de la temperatura oceànica global des de 1880. Això té la seva explicació i és basada en l'augment de la concentració de gasos d'efecte hivernacle que hi ha a l'atmosfera. El passat 14 de juny de 2017, va ser registrada una concentració de CO2 atmosfèric de 409,58 parts per milió (ppm), Mesura que constata la continuïtat de l'augment dels gasos d'efecte hivernacle i que constitueix el major pic de CO2 atmosfèric detectat a la Terra des de fa 800.000 anys.
Cal donar per fet que la importància de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per l'acció humana i la seva afecció a el clima és innegable. Hi ha estudis que afirmen que l'escalfament global produït per l'home està canviant la dinàmica atmosfèrica. Això provoca que la freqüència i intensitat amb la qual succeeixen fenòmens meteorològics extrems també augmenti. Moltes onades de calor i inundacions viscudes a l'hemisferi Nord són causades per les emissions de gasos d'efecte hivernacle que provoquen el canvi climàtic i l'escalfament global.
Predir el futur
Per poder predir bé el que va a ocórrer en el futur, es necessiten mesures i observacions el més fiables possibles. Cal saber, segons les variables que van canviant al llarg de el temps, com ens afectarà directament i indirectament el nostre planeta. És de molta utilitat per predir el futur analitzar el passat. Gràcies a l'estudi dels canvis en el clima en el passat, es poden generar models que ajudin a predir el futur. Amb certesa podem saber com determinades variables meteorològiques poden canviar a causa de l'increment de la concentració de gasos d'efecte hivernacle. D'aquesta manera, podem predir com actuaran en l'actualitat i què fer per evitar els danys més possibles.
Als científics els correspon estudiar les causes, les conseqüències i l'evolució de l'clima al llarg de la història de la Terra i en el futur. Els polítics, per la seva banda, haurien d'escoltar als especialistes i basar les seves decisions en dades científiques. Però a més de tenir en compte les evidències que mostren els científics, és important, pel bé de tots, que s'entengui correctament el que aquests diuen. No obstant això, la més evident política nord-americana està tornant en contra de la lluita per evitar el canvi climàtic amb la retirada de Donald Trump de l'Acord de París.
Els esforços per aturar el canvi climàtic no són suficients
És lamentable veure com els efectes de l'canvi climàtic cada dia són més evidents i catàstrofes que es cobren milers de vides a l'any i no obstant això, els esforços per aturar l'escalfament global no és suficient. Encara que tots els països de l'món complissin l'Acord de París a l'mil·límetre, les temperatures mitjanes augmentarien per sobre dels 2 graus que estableix com a límit la comunitat científica.
Els reptes que planteja el canvi climàtic són importants i urgents. Les solucions són complexes, entre altres coses, perquè exigeixen acords multinacionals, accions immediates ia llarg termini, i actuar amb generositat. Davant d'un problema de tal magnitud i de transcendència global es requereix la participació de tots, en particular dels que posseeixen més capacitats i poden contribuir en major mesura.