Batimetria Oceà Índic
En l'Oceà Índic, la quantitat de precipitació difereix en gran mesura al llarg de les seves vores. Mentre en els boscos humits de Sumatra plou intensament, La ja de per si seca regió de l'Est Africà està afectada per sequeres. Investigadors de el Centre d'Investigació sobre la Biodiversitat i el Clima (BIK-F), l'Institut Tecnològic de Califòrnia (CIT), la Universitat de el Sud de Califòrnia i la Universitat de Bremen han observat que aquest fenomen climàtic cíclic bipolar s'ha mantingut durant els últims 10000 anys.
Un estudi pilot publicat fa uns dies al «Proceedings of the National Academy of Sciences», fa llum sobre el sistema climàtic els patrons de precipitació tenen major impacte sobre el clima global. Per tant, aquest estudi és d'especial interès per als investigadors de l'clima.
Els tròpics juguen un paper crucial en el sistema climàtic global, Entre altres raons perquè són l'origen de fenòmens climàtics extrems com el Nen i els monsons. Una de les regions més importants d'aquest tipus és la Indo-pacífica, al Sud-est Asiàtic ja que és la major font de vapor d'aigua atmosfèric, a l'igual que la major receptora de pluja a la terra. Un grup d'investigadors ha observat els canvis de precipitació mar endins de la costa oest d'Indonèsia durant els últims 24000 anys per tal d'entendre millor els patrons i dinàmiques de precipitació local.
Segons els investigadors, sembla ser que el Dipol de l'Oceà Índic (Indian Ocean Dipole), ha estat una característica constant de sistema climàtic regional durant els últims 10000 anys. Entre altres evidències, s'observen patrons anòmals de precipitacions a les vores est i oest de l'oceà Índic directament relacionats. El dipol de precipitació es manifesta de manera que com més grans són les precipitacions a la costa oest d'Indonèsia menors són a l'est Africà i viceversa.
Aquest nou estudi, centrat en les quantitats mitjanes de precipitació prenent períodes de 30 anys, mostra que s'ha mantingut un patró similar durant els últims 10000 anys. «Aquest tipus d'observacions sobre passat poden ajudar a separar les oscil·lacions de precipitació naturals de les causades per l'home, considerades molt importants en vista de l'canvi climàtic en curs» comenta la Dra. Eva Niedermeyer (BIK-F), directora d'aquest estudi .
Niedermeyer i els seus companys de recerca han treballat amb mostres de sediments marins preses mar endins a la costa oest de Sumatra a una profunditat de 481 metres. Es van centrar en les ceres que es troben en les plantes terrestres, Es tracta d'una capa de la superfície de les plantes que les protegeix de la deshidratació i l'atac microbià, les quals romanen en els sediments.
És possible per tant construir els canvis de precipitació de l'passat mesurant la composició isotòpica d'hidrogen estable a les ceres vegetals terrestres, ja que la pluja és la principal font de l'hidrogen emmagatzemat en el material vegetal. Aquest mètode augmenta d'aquesta manera les comparatives de mesurament directe amb molt poca extensió temporal fins a períodes amplis de el passat.
Amb el final de l'última glaciació van arribar l'augment de les temperatures i el desglaç dels casquets polars, el que va estar acompanyat d'un augment en les precipitacions al voltant d'Indonèsia i en moltes altres regions de l'món. Per contra, el registre de cera vegetal observat en l'estudi ens diu que les grans quantitats de pluja caigudes durant l'últim Màxim Glacial (Last Glacial Maximum) i l'Holocè van ser bastant similars.
La quantitat de pluja caiguda durant els últims 24000 anys sembla estar relacionada amb el nivell d'exposició de la Plataforma d'Sonda i en particular amb la topografia específica de la vora oest de la regió, i no únicament amb les condicions climàtiques límit de desglaciació. Això no era el que s'esperava, ja que basant-nos en estudis anteriors s'assumia que tota la regió va ser molt més seca durant l'últim Màxim Glacial en comparació amb les condicions actuals, conclou Niedermeyer.
Encara que l'estudi destaca que els canvis a llarg termini en la intensitat de precipitació no sempre tenen com a origen l'ésser humà, no vol dir necessàriament que les anomalies temporals existents en l'actualitat al llarg dels països de la vora de l'Oceà Índic i en particular el seu freqüència no estiguin subjectes a la influència humana.
Les regions de l'Oceà Índic estan registrant un augment de la població i és possible que les condicions climàtiques adverses en el futur generin conflictes polítics i socials. Un millor coneixement dels fenòmens climàtics i els mecanismes ocults que els generen en aquesta àrea, ajudarà a augmentar la resolució de les projeccions climàtiques ia prevenir aquest tipus de conflictes, anticipant les repercussions climàtiques.
Més informació: La sequera aguditza la crisi alimentària al Sahel, Indonèsia, a la vora de l'col·lapse per les pluges torrencials
Fonts: Senckenberg