Les regions polars, a l'estar cobertes de neu, són les més vulnerables a l'escalfament global. Tant a l'Àrtic com a l'Antàrtida s'estan produint canvis importants. En el cas específic de l'Antàrtida, les zones sense gel s'expandiran i acabaran unint-se a mesura que el gel es fon.
Segons un nou estudi de la Divisió Antàrtica Australiana (AAD), que s'ha publicat a la revista Nature, Per a finals de segle al paradís blanc podria haver al voltant d'un 25% menys de gel; és a dir, que guanyaria uns 17.267 quilòmetres quadrats de terreny.
Per a qui vulgui viatjar a l'Antàrtida en un futur per descomptat li serà molt més fàcil que ara. Però, quines conseqüències pot tenir aquest desglaç? Bé, el més evident que coneixem tots és la pujada de l'nivell de la mar. Tot aquest gel fos ha d'anar a algun lloc, i òbviament va l'oceà.
Cap al final de mil·lenni el planeta Terra serà molt, molt diferent, ja que els seus mars hauran crescut 30 metres, I per d'aquí a 10.000 anys, quan a l'Antàrtida ja no quedi res de neu, aquest augment serà de 60 metres tal com va explicar a la agència Sinc l'investigador en la Carnegie Institution fos Science (Estats Units) Ken Caldeira.
A més de les greus conseqüències que tindrà per a la resta de l'planeta, a l'Antàrtida tant les espècies natives com les invasores s'estendran. Com sempre passa en la naturalesa, hi haurà una batalla per la supervivència, i òbviament guanyaran les que estiguin més ben adaptades. Això vol dir que algunes de les espècies natives podrien arribar a extingir-.
Actualment les zones sense gel, que varien entre un quilòmetre quadrat a diversos milers, són zones de cria per foques i ocells marins, però també són la llar d'invertebrats, fongs i líquens endèmics. Amb el temps, podrien arribar a colonitzar tot el continent, la qual cosa fa que ens preguntem si algun dia tornarà a ser verd, com ja ho va ser fa 50 milions d'anys.