El pi negre, el nom científic és Pinus uncinata, És una espècie de conífera pròpia de les muntanyes, on les temperatures es mantenen suaus a l'estiu i tardor, i fredes durant la resta de l'any. Aquestes condicions són les que troba a la Serra de Gúdar, a Terol, a nord d'Espanya.
No obstant això, el canvi climàtic amenaça a aquesta bella espècie mentre permet que una altra, el Pinus sylvestris, Més conegut com pi roig o pi roig, més pròpia de zones amb climes més càlids, la substitueixi.
El pi negre, l'espècie de pi més meridional d'Europa, ha trobat a les muntanyes de Sierra de Gúdar seu refugi. En aquest lloc va ser on els primers botànics ho van descriure l'any 1941, i avui, tan sols unes poques dècades més tard, es troba en perill. La seva població es distribueix en dos nuclis: el primer, d'unes 40 hectàrees a l'obaga de el pic Peñarroya -entre els 1900 i els 2028 metres-, i l'altre d'unes 200 hectàrees a la zona de l'Alt de l'Conventillo.
Si el canvi climàtic suavitza les condicions mediambientals, el Pinus sylvestris guanyaria terreny a l' Pinus uncinata, Ja no només perquè s'adapta molt millor a les zones de clima suau i fins i tot calorós, sinó també perquè el seu ritme de creixement és més ràpid. A més, podria hibridar fàcilment, la qual cosa reduiria la població de pins negres purs.
Per evitar-ho, els tècnics de el Departament de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat de el Govern d'Aragó han cartografiat el bosc de pi negre mitjançant GPS, analitzant totes les espècies de plantes que hi viuen. A més, han estudiat l'evolució que experimenta la pineda i han pres mesures per a la seva conservació mitjançant ordenació forestal en les Muntanyes d'Utilitat Pública.
Des de 1992 aquesta part d'Espanya està inclosa dins la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, i és que, segons tècnics de el Govern d'Aragó, el pi negre és »una joia biogeogràfica»Que cal protegir.