La tempesta Glòria va captar l'atenció dels mitjans de comunicació a causa dels seus impressionants efectes a la mar Mediterrània. Informes van destacar l'aparició d'onades gegantines a regions com València i les Illes Balears, esmentant alçades d'onades de 8,44 metres i 14,2 metres. Tot i que aquestes xifres han estat àmpliament difoses, és probable que no representin amb exactitud la realitat, ja que mesurar amb precisió l'alçada de les onades és una tasca més complexa del que sembla. Per això moltes persones es pregunten com es mesura l'alçada de les onades.
En aquest article anem a explicar-te com es mesura lalçada de les onades i com es formen.
Com es formen les onades
Les onades es generen principalment per l'acció del vent sobre la superfície de l'oceà. Quan el vent bufa sobre l'aigua, interactua amb les molècules a la superfície, creant un estirament i formant ones. A més, el flux turbulent de l'aire genera variacions en la velocitat del vent, creant regions d'alta i baixa pressió que eleven o deprimeixen la superfície de l'aigua, respectivament. Aquest moviment resulta en la formació d'onades que, quan s'engrandeixen, prenen una forma sinusoïdal distintiva amb crestes i valls.
Com es mesura l'alçada de les onades
Mesurar l'alçada de les onades implica calcular la distància vertical entre la cresta (punt més alt) i la vall (punt més baix). Per fer-ho, s'utilitzen boies que suren a l'oceà i registren els seus desplaçaments verticals a mesura que les onades passen per sota. Tot i això, la representació visual d'aquestes dades és complicada a causa de la multitud d'onades que provenen de diferents direccions, interactuant i entrellaçant-se entre si.
En un món ideal, les dades de les boies formarien corbes sinusoïdals netes. No obstant això, a la realitat, les dades semblen desordenades a causa de la superposició de múltiples ones. Això fa difícil identificar una onada individual entre les moltes que es detecten. Per tant, quan una boia registra un moviment vertical significatiu, no necessàriament indica la presència d'una sola onada enorme, sinó la combinació de diverses onades menors.
Atesa la dificultat d'identificar onades individuals a partir de les dades de les boies, es fa servir una anàlisi estadística per obtenir una representació més precisa de les condicions del mar durant un període de temps determinat. Un dels paràmetres clau derivats daquesta anàlisi és lalçada significativa (H1/3), que representa lalçada mitjana del 33% de les onades més grans registrades durant un període específic. Aquest paràmetre proporciona una estimació de la gravetat de les onades, útil per a navegants i meteoròlegs.
Interpretació de l'alçada significativa
Cal entendre que l'alçada significativa no fa referència a una onada específica, sinó a un valor mitjà. Per exemple, si lalçada significativa és de 10 metres, això significa que el 33% de les onades més grans van assolir aquesta altura. Tot i que algunes onades poden ser més altes o més baixes, l'anàlisi estadística suggereix que la majoria de les onades grans estaven a prop d'aquesta mesura. A més, encara que és rar, poden passar onades significativament més altes que el valor de H1/3. En general, les onades més grans poden ser entre 1,3 i 1,9 vegades més grans que l'alçada significativa.
Desmitificant les «Ones Rècord»
Els informes recents sobre onades de 8,44 i 14,2 metres a València i les Illes Balears han generat molt d'interès. No obstant això, és essencial aclarir que aquestes xifres no representen l'alçada d'una sola ona gegant. En realitat, la mesura de 8,44 metres a València fa referència al paràmetre d'alçada significativa, cosa que indica un rècord per a la regió però no l'alçada d'una onada individual. Aquest valor suggereix que podria haver passat una onada de fins a 16 metres durant el període de mesurament, encara que això no es pot confirmar amb certesa i s'ha de prendre com una aproximació estadística.
La fascinació per les «ones rècord» sovint es basa en malentesos sobre com es mesuren i reporten les altures de les onades. Mentre que les xifres difoses poden semblar impressionants, és important contextualitzar-les dins del marc de les anàlisis estadístiques i la complexitat del mesurament d'onades a l'oceà. Les boies i les anàlisis d'alçada significativa ens proporcionen una imatge més acurada de les condicions del mar, encara que sempre amb una dosi de cautela i comprensió de les limitacions inherents a aquests mètodes. En darrera instància, en comprendre millor com es formen i mesuren les onades, podem apreciar més adequadament la dinàmica de l'oceà i la magnitud dels fenòmens naturals com la tempesta Glòria.
Tipus d'ones
Aquests són els tipus d'onades més conegudes que hi ha:
- Onades de vent: Les onades de vent són les més comunes i es generen per lacció directa del vent sobre la superfície de laigua. Poden variar significativament en mida, des de petites ondulacions fins a grans onades. L'alçada i la longitud d'aquestes onades depenen de la velocitat del vent, la durada del seu bufa i la distància sobre la qual el vent ha bufat, coneguda com a fetch.
- Onades de maror: Les marees són onades gegantines de molt llarg període que es generen per l'atracció gravitacional del Sol i la Lluna sobre la Terra. A diferència de les onades de vent, les marees no són causades pel vent i tenen cicles regulars, influenciant les costes amb les pujades i baixades periòdiques.
- Onatge: El swell fa referència a onades que han viatjat fora de la zona on van ser generades pel vent. Aquestes onades solen tenir llargues longituds d'ona i es desplacen en grups organitzats. Són menys afectades pel vent local i poden recórrer grans distàncies a través de l'oceà.
- Onades de tempesta: Les onades de tempesta es generen durant esdeveniments climàtics severs, com ara huracans o ciclons. Aquestes onades tendeixen a ser més grans i caòtiques que les onades de vent típiques a causa dels forts vents i les intenses pressions atmosfèriques associades amb les tempestes.
- tsunamis: Els tsunamis són onades de gran longitud i energia que es generen principalment per terratrèmols submarins, encara que també poden ser causats per erupcions volcàniques, lliscaments de terra o impactes de meteorits. A diferència de les onades generades pel vent, els tsunamis tenen longituds d'ona extremadament llargues i poden viatjar a velocitats de fins a 800 km/h en aigües profundes. Quan un tsunami s'acosta a la costa, la seva velocitat disminueix i la seva altura augmenta dramàticament, cosa que pot resultar en devastadores onades trencants.
Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre com es mesura una onada.