A la geologia han existit grans científics que han realitzat gestes increïbles, ajudant així a avançar i conèixer més coses sobre el nostre planeta. Entre els científics més destacats tenim a Charles Lyell. Es tracta d'un geòleg que es va encarregar de fundar la geologia moderna i va realitzar grans descobriments que van ajudar a augmentar els coneixements sobre el funcionament del nostre planeta. Va ser un dels representants més destacats de l'uniformisme i el gradualisme geològic.
En aquest article anem a parlar de la biografia de Charles Lyell, comptant tots els aspectes més importants de la seva vida i què gestes va fer perquè la geologia avancés tant en els seus temps.
Començaments de Charles Lyell
Es tracta d'un home que va néixer a Kinnordy, Escòcia el 14 de novembre de 1797. Va estudiar dret a la Universitat d'Oxford, però va dedicar la seva vida a la geologia. Com poden veure, realment el que t'ajuda a avançar i desenvolupar-te com a persona no és el que estudiïs, sinó el que t'apassiona. A l'dedicar-se a la geologia per passió, va poder aconseguir moltes coses que sense ganes no es fan. Entre elles, va poder publicar en 1833 els Principis de Geologia. Es van necessitar diversos volums per recollir tot el coneixement que havia plasmat en ell.
Lyell s'havia format en base a altres científics moderns i la seva tesi era uniformista. En ella defensava que la Terra s'havia format lentament a partir de llargs períodes de temps en què actuaven fenòmens geològics com els que coneixem avui dia com agents geològics. Es tracta de terratrèmols, volcans, inundacions, Erosió contínua, etc.
En aquests anys hi havia una altra teoria més estesa sobre la formació de la Terra que era el catastrofisme. Aquesta idea defensava que la Terra havia estat construïda i modelada per una sèrie de grans catàstrofes que havien succeït en un temps molt curt, però que havien transformat tota la dinàmica terrestre i el relleu.
Eren dues teories diferents i proposar una teoria que trenca amb tot el que estableix aquesta època era una cosa fins i tot perillós. Si no, díganselo a Giordano Bruno. No obstant això, en la seva publicació Principis de Geologia, es destaquen diverses parts que explicava la seva tesi.
Actualisme, uniformisme i equilibri dinàmic
Diverses parts de la tesi estaven explicades en els Principis de Geologia. Una d'aquestes parts era anomenada actualisme. Es tracta de l'explicació que feia Lyell sobre els fenòmens passats a partir de les causes geològiques que funcionaven en l'actualitat. És a dir, agents geològics com l'erosió de vent que ajuda a transportar sediments i que actua de forma contínua, ha pogut transformar el relleu al llarg de milers d'anys amb el pas el temps i l'acció lenta.
També defensava que tots els fenòmens geològics són uniformes i van succeint poc a poc de manera contínua, excepte alguns que són catastròfics. Això se li coneix com uniformisme. Els esdeveniments catastròfics es referien als terratrèmols i volcans que tenien lloc en un període relativament curt de temps i feia estralls en la geologia de el terreny.
Finalment, defensa que la història de la Terra ve donada per un cicle constant en el qual es crea i es destrueix el material. A això se l'anomena equilibri dinàmic. Aquesta teoria de l'equilibri dinàmic és bàsica per poder aplicar a el món de l'orgànic tots els processos de morfogènesi geològica com és l'erosió i sedimentació, tots els fenòmens volcànics i els sísmics. Els plantejaments que havia generat provenien d'algunes observacions geològiques que realitzava durant els llargs viatge que emprenia a Europa i Amèrica de Nord.
Origen de la vida i inspiració
Charles Lyell també va proposar certes teories sobre l'origen de la vida al nostre planeta. Va suposar que havien existit períodes llargs i successius d'extinció i creació d'espècies. Aquesta creació i destrucció d'espècies es devia al fet el moviment que experimentaven els continents i que originava canvis en el clima dràstics que afectaven la supervivència de les espècies. Això succeïa amb el fet que les espècies no podien competir amb altres espècies o migrar a zones més estables climàticament. A el morir aquestes espècies, es substituïen per d'altres que sorgien arran de les noves adaptacions a les condicions ambientals presents en cada moment de la història.
Gràcies a aquests postulats, l'obra de Charles Lyell va tenir molt d'èxit arreu del món. Va servir d'inspiració a nombrosos científics entre els que ens trobem a Charles Darwin.
La inspiració de Lyell en l'elaboració de els postulats es deuen a l'científic James Hutton. Va llegir sobre l'origen de la Terra en la Teoria de la Terra en què Hutton desenvolupava certes teoria sobre la formació de l'planeta i la dinàmica que seguia tenint. En aquella època es pensava que el catastrofisme era compatible amb la idea de la creació de la Terra i la seva interpretació bíblica.
Lyell va ser considerat un dels fundadors de l'estratigrafia, en la qual es van poder començar a estudiar les diferents capes de la superfície de la Terra. Va ser un dels primers autors que van classificar els estrats mitjançant alguns estudis d'estrats marins realitzats a Europa occidental. En aquests estrats estudiava als mol·luscs amb closca i va poder dividir els diferents tipus de roques en tres èpoques: eocè, miocè i pliocè.
Distincions i viatges de Charles Lyell
L'any 1827 és quan va poder abandonar l'ofici que tenia per poder dedicar-se a ple rendiment en la geologia. Va ser membre de la Royal Society, en la qual podia desenvolupar millor els seus estudis. Encara que James Hutton ja havia publicat amb anterioritat que la Terra s'havia format a partir d'accions lentes i no canvis bruscs com defensava el catastrofisme, va ser Lyell el que va donar explicacions més clarificadores en aquest moment.
En els últims anys de la seva vida va publicar una obra que es convertiria en tota una referència en el camp de la geologia i l'estratigrafia. Es tracta dels Elements de geologia i en 1863, va publicar la seva tercera obra denominada L'antiguitat de l'home. Va ser nomenat Sir i va rebre nombroses mencions honorífiques al llarg de la seva vida. Va morir el 22 de febrer de 1875.
Espero que aquesta informació els hagi ajudat a conèixer a un dels pares fundadors de la geologia moderna.